Le fabuleux destin d'Amélie Poulain

-On September 3, 1973 6:28 pm and 32 sec.

A blue fly of the Calliphorides species, whose wings can flutter 14670 times per minute,

landed in Saint-Vincent Street, Montmartre.

At the exact same second, outside a restaurant,

the wind was sweeping in under a tablecloth,

causing the glasses to dance without anybody noticing it.

At the same time, on the fifth floor of avenue Trudaine,

Eugène Koler, erased the name of his best friend, Émile Maginot,

in his adress-book after coming home from his funeral.

Still at the same second, a spermatozoon

containing an X-chromosome and belonging to M. Raphaël Poulain

was reaching the ovum of Mrs Poulain, born Amandine Fouet.

Months later a girl was born:

Amélie Poulain.

♥

isn't it the best movie ever?

Above all things, love.

"Tenia els ulls més cels que he vist mai" - María Lozano Vaquer.

--------------

So he said, "Would it be all right

If we just sat and talked for a little while

If in exchange for your time

I give you this smile?"

So she said,

"That's okay

As long as you can make a promise

Not to break my little heart

Or leave me all alone in the summer."

--------------

See you, Paul

I miss you

Everytime I fall asleep my dreams are haunted

& Everytime I close my eyes I'm not alone

And everytime I cry I'm right back where you wanted

I try to drown you out so,

Down goes another one

(Down Goes Another one)

Down goes another one

♥

"Home"sickness

sinmiedoasonyar dijo en 16/09/08 15:51 …
no sabeu lo MOLT que vos trop a faltar, Luciii ='(

Trio La-La-La 4eveer..

vull tancar els ulls i pensar que tot es com abans i que no ha canviat res, pero despres els torn a obrir i estic en aquelles classes velles amb taules i cadires totjunt i a un edifici enorme que ara la gent em diu que es la meva escola. aquella mai sira la meva escola i, encara que tenc una agenda horrorosa on posa que soc del col·legi sant pere, per jo la meva escola sempre sera Es Liceu.

Encara no em vaig dins aquelles cuatre parets, amb aquelles 34 persones desconegudes amb uns professors que no havia vist en ma vida i que m'intenten ensenyar assignatures noven, no, no puc..

Totes separades..

sabiem que aquest moment arribaria, pero no pensava que fos tan dur..

recordaume sempree :)

MARTA. testiiim ♥

x_lu_galleta_x2 dijo en 16/09/08 16:08 …
vas i me fas plorar,ains marta.

Tot es una merda si mai es com abans, saps? I jo intento superar-ho amb totes les meves forçes pero de debò que crec que no podré.

I a tu no t'oblidaré mai. Sempre pensaré en tu i en totes les coses que hem viscut.

Quina injustícia, separar-nos després de tants d'anys.

Trio la-la-la per sempre.

1995-2008 per sempre.

Es liceu per sempre.

Odio que mu mare digui que faré nous amics. La veritat es que jo em quedo amb els de sempre. Com voldria que tot això de l'institut haguès estat un somni i tornar a sentir-te a tu diguent: NO! LUCI, Classe no!.

T'estimaré sempre, Marta.

Gràcies per tots els moments viscuts, per cada somriure que feia animar una hora de classe. Gràcies de veritat.

El Ramon Llull mai serà meva escola, ni els seus alumnes els meus companys, jo soc d'Es Liceu.

♥

xxx

Lu

Just thank you

..GoRi!... dice:
oye sabes q?
19.07.08/1995-2008/ McObsessive dice:
q
...GoRi!... dice:
creo q kmo dice io, tu vale mucho e!
19.07.08/1995-2008/ McObsessive dice:
de verdad?
...GoRi!... dice:
si
19.07.08/1995-2008/ McObsessive dice:
Gracias
...GoRi!... dice:
pq se puede ablar kntigo, q siempre stas dispuesta a escuchar

Podría ser peor? NO, por supuesto que no

- Yo no cuento para nada, eh-madre-rara-de- mi- mejor-amiga? Total, si es no, es no, como siempre. Y soy yo la que tiene que joderse. Que más da. A coger el puto metro todo el día, para ir a esa maldita casa que odio. Y que está en el quinto pino.

-Papá y Alejandra van a volver. Eso es una de las peores cosas del mundo. Y tal vez signifique la llegada de un Cristobal César en un futuro. (que a lo mejor es 40 años más pequeño que su hermano mayor?). Aghs. La odio, y la odiaré siempre.

+ eso significa tener que volver a Aarón periódicamente. Y a lo peor tener que comer en casa de Alejandra sola. (sin Zali&Juana).

-I.E.S Ramón Llull. ¿Acaso necesito decir algo más? No quiero ir. No quiero crecer. No quiero dejar MI colegio. No quiero dejar a mis compañeros (aunque no les importe lo más mínimo).

- ¿Tengo amigos? No. Lo único que hago es quedar con Kara(María tmb es mi amiga). Adri se ha olvidado ya de mi. Drina es mi amiga tmb. He perdido a Rak, Tana, Marta, Lola. Pere i Neus supongo que lo volverán a ser en el instituto. Clara... no lo sé... no sé si será lo mismo. Lo peor será perder seguramente a Kara este año.

-QUIERO CASARME CON DANNY O TOM! QUIERO QUE MI VIDA SEA JUSTA! Porque yo no puedo se Giovanna o la PUTA de Olivia, eh?

-Quiero ser guapa, delgada y tener el pelo que siempre quiero. Pero desgraciadamente no lo seré nunca.

-Espero que este bajón se acabe. Espero que únicamente sea pq me tiene que venir la regla o algo así?

Memories...

25 ANYS D'ES LICEU!

25 ANYS DES QUE VÀREM TENIR
EL CORATGE DE CREURE EL SOMNI
DE CONVERTIR UNA VELLA FÀBRICA DE TEIXITS
EN UNA ESCOLA COOPERATIVA.

25 ANYS TRANSMETENT CONEIXEMENTS I HABILITATS,
DES DELS VALORS COOPERATIUS
I LA DEFENSA DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL I CULTURAL.

25 ANYS D'ENERGIES COMPARTIDES
I PINZELLADES COL·LECTIVES,
CADA DIA RECREADES PER TAL DE MILLORAR
EL SEMPRE ENCARA TAN JOVE PROJECTE.

25 ANYS TRAIENT COLORS, HARMONITZANT CONTRASTS,
CONTEMPLANT I GAUDINT ELS RESULTATS...

25 ANYS RENOVANT ÀNIMS DAVALL DE CADA OMBRA,
PLANTEJANT-NOS ELS MILLORS VIATGES ENCARA PENDENTS...
PELS NOUS CAMINS QUE ENS ATREUEN.

25 ANYS CARREGATS DE PRESENTS.

25 ANYS PLENS D'AGRAÏMENTS
A TOTS I TOTES ELS QUE ELS HEU FET POSSIBLES.

HO CELEBRAM!

25 ANYS JUNTS... 25 ANYS D'ES LICEU!

---------

This was like... so long ago, But I'm not gonna be there to celebrate anymore.

I wanna go back to nursery.

Gràcies, Io.

"No es que jo us conegui personalment,només us he tengut aquest any, però tu me pareixes una persona autèntica. No fagis cas de el que et digui en fulanito o en menganito, m'entens? Ets callada, no xerres molt, però sé que vals molt.
Arribaràs molt lluny, Llucia, ho sé."








No creo que nunca nadie me hubiera dicho algo tan bonito.